i...

tinc tants temes esperant a ser estudiats... tinc un cacau mental tan gros... no puc amb tot plegat és impossible que ho sàpiga tot i que hi hagi alguna forma de treure l'inspiració d'algun lloc...no haig de ser perfecta...
mentrestant penso en tu... en el teu gest... en el significat de l'enviament en aquelles passejades prèvies a exàmens a les que m'havies acompanyat... realment, tenies paciència.
De sobte, llegeixo en el blog del mexicà que ja ha conegut a la que li va facilitar arribar aquí... és tot tan evident. Per què no vaig obrir prou els ulls? per què no me'n vaig adonar que allò que brillava era superficial? tu m'ho va dir i jo no et vaig creure. Avui en Pol em deia que realment ell no feia per mi. Estic contenta que s'hagi acabat... ara la teva ombra un cop més es passeja per la meva ment...