buf, un missatge: nit de divendres, sola al pis mirant un programa "basura" a dos quarts d'una de la matinada sona el mòbil: "He parlat amb la Núria, estic bé. Gràcies per l'interés. Espero que tu també ho estiguis. Ja parlarem." No li faig cas al telèfon fins que utilitzo les úniques forces que em queden per aixecar-me i anar-me'n a dormir. El remitent m'impresiona... no entenc res, noto les palpitacions... i de sobte, em poso a plorar. Em dol no poder parlar-te. M'adormo amb el mòbil al costat, per si de cas ha de tornar a sonar...
Em parlen de variables, de campanes de Gauss, de tipus d'errors... cansada d'estar concentrada miro el telèfon...una trucada perduda teva m'obliga a desconnectar de l'ambient. Un pensament rere l'altre, sense parar... finalment, opto per enviar-te un sms informant-te que a la pausa et tornaré la trucada. Marco timidament i sento de nou la teva veu: tranquil·la, amable, correcta,.. em confies la teva vida... no ho entenc, és com si haguessim parlat el dia anterior, però ja en fa 5 mesos. un tema rere l'altre ens posem al dia, tu tens moltes novetats, en canvi jo segueixo en la mateixa línia... parles de la teva nova parella, argentina i doctora, et costa confessar-m'ho... continues parlan fins que desgranes la veritat: ella té càncer. No puc evitar sentir molta tristesa i em poso a plorar. Et dic que el que més desitjo és la teva felicitat... passen els minuts, em demanes veure'm... accedeixo a la segona petició... una estona més tard, sento com els teus braços càlids i familiars m'abracen... m'adono que sóc feliç i afortunada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada