això és el que sona, però només superficialment, després de molt mesos torno a recorre a escriure el que em passa pel cap. Ho necesstio, com a teràpia... això és molt pesat, dubto si me'n sortiré amb èxit. No sé, no tinc clar si la solució és ser metge en aquest sistema, en el MIR. Estic esgotada d'estudiar, l'ultim simulacre: una baixada en picat, l'anterior era una remuntada espectacular... això s'estabilitzarà? no ho tinc clar.
En Xavier, torna a estar per aquí, la sensació no és agradable, abans el covard era ella i ara clarament sóc jo, poc honesta. Em sembla que començo a veure-ho clar i per egoisme no sóc capaç de parlar. Si ho faig desapareixeràs i tindré una sensació de buit en la qual cauré... ara, no si us plau. Quedat una mica més... em fa mal saber que no en voldràs saber més. Reconeixo les meves paraules en les teves, manca de personalitat per part teva? Suposo que cada cop tinc un "retrat" més clar de tu, i enlloc de fascionar-me més, es produeix una sensació inversa... he crescut. Clarament han caviat els papers.
He conegut altra gent...em vaig gradur al juny, després un sopar... sorpresa i il·lusió per al viatge de Cuba, un objectiu en la ment discreta que es va fer realitat. No sñe si massa precipitadament. La qual cosa va portar un fracàs físic. No li vaig donar més importància, tu Marc, n'hi va donar massa i no vas ser capaç de tornar a dormir abraçat a mi. En fi... tu sol ho vas deixar morir. Et falta vibrar! quan vibris... ai quan vibris... un inici d'estudi del MIR, un estiu... sense comentaris, un viatge fugaç amb l'Alícia a Paris! l'estimo tant! per després conituar estudiant i rebre visites d'en Niklas, la Maud, la Lenka... Bcn ñes la millor ciutat del mon? com a mínim atractiva ho és!
Decidint què fer després del gran dia...
continuaré estudiant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada