ja és divendres...

ahir em reuneixo per dinar amb el meu estimat "metge", més que per la professió a mi m'atrau com a persona, suposo que massa. En el moment de dir-me adéu em va agafar pel coll, vaig sentir aprop la seva respiració, em vaig sobresaltar i finalment em va acabar fent un petó suau sobre la meva galta. Em va demanar que el truqués, que el passés a veure, que quedessim més estona... que li estava bé veure'ns. Dubto si enviar-li un mail per preguntar-li les seves aventures a l'Àfrica, ahir em va faltar temps per interrogar-lo. El vaig deixar parlar. En vaig treure bones idees, "pensa: en el tipus de pacient que vols trobar-te dia rere dia, la rutina existirà i has de ser capaç d'enfrontar-t'hi", això ja descarta més opcions. "A més, has de tenir en compte allò que pot evolucionar a nivell tecnològic... cal avançar". "Quin és el tipus de pacient que t'agrada? vols estar o no a quiròfan?" "no triis per allò que t'agrada estudiar sinó pel tipus de pacient que vols trobar-te" potser si que trauma podria ser una opció... qui sap. Seguiré pensant. Necessitava plasmar-ho per no oblidar els bons consells.