La necessitat de seguir sumant plegats m’empeny a crear aquest blog. Durant tot aquest temps hem anat creant un amalgama de sentiments, d’emocions i d’experiències que està per sobre de nosaltres mateixos.
Per mi és difícil discernir on acabo jo i on comences tu. Ens hem anat fusionant sentimentalment com si fóssim la massa del pa, és ja impossible separar l’ou de la farina.
La nostra massa encara no està apunt per ser cuita, tot just li hem tirat el llevat i ara l’hem de deixar reposar perquè creixi. No ens podem precipitar, només d’aquesta manera en sortirà un pa esponjós i bo.
Et convido a que m’ajudis a observar com creix la nostra massa des d’aquest blog.
No podem saber què passarà quan aixequem el mocador de farcell que la cobreix. Però sabem de sobres que ho hem de fer sense pressió ni presses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada