Una trucada la meva germana m'informa que han rebut un paquet per mi... és una caixa de color verd, plena de segells de correus... te n'has volgut assegurar: per si de cas, correu certificat. Una assignatura que demostra que ho he rebut. Li demano que l'obri, tot i que sé el que hi ha a dins: una jaqueta, un pijama, unes calcetes, una comissió de digestiu i fins i tot aquells clips que vas anar recollint meticulosament dia rere dia de tots els que vam dormir junts. No has deixat cap detall a casa teva. És evidentment que m'has expulsat de la que pretenies que fos casa nostra. Les meves pertinences et feien mal. No entenc si és una rebequeria o creus que és un acte de bona educació. Per mi és un ferida profunda, molt profunda de la que no em sabré guarir. Estic molt tocada. M'enfonso... m'he quedat perplexa. En estat de shock he penjat el telèfon. Calia? Sóc incapaç de fer el mateix. No vull esborrar-te. Sóc així perquè tu m'has fet així. Em coneixes com si m'haguessis parit, saps de sobres que el paquet no m'ha deixat indiferent! sóc impulsiva però em freno a trucar-te... de fet, ja ho intentat un cop a casa teva i no ho he aconseguit... pot ser és una crida d'atenció perquè necessites ajuda. Més tard, marcaré el teu número, t'estimo, i si realment no estàs bé?
Estic distant però no tant. El meu número és el mateix, el meu correu també i la meva adreça també. Sóc accessible. I encara que tu ho puguis pensar, no sóc una bruixa. Somio que la teva mare em renya, somio que el teu germà em provoca, ... evito trobar-me’ls de cara... em faig fonedissa en més d’una ocasió. Em pregunto si el teu pare segueix adorant-me...
Ara en fa un any, saps que estava embarassada de tu, estàvem passant junts uns moments molt intensos... recordo com fèiem l’amor... estava especialment excitada... recordo com plorava i ploraves... i ens consolàvem... com plantejàvem un futur... tot, dia rere dia passa per la meva ment... em desperto pensant amb tu però sense ganes de tornar-ho a provar. He acceptat que no és bo ni per tu ni per mi. Espero amb ganes el dia que t’atreveixis a presentar-me la teva parella. No et vull mal. Sé que no he fet les coses de la manera més correcta, amagar-te que el mexicà existia mentre coneixíem a la petita que porta el meu nom. Tornar pensant en deixar-ho. Amagar part de la informació. Segons tu, molt típic de mi. I finalment prendre la decisió... desapareixent un cop més. En silenci... però de sobte... tu reinicies la comunicació, vols que respongui?
