Sant Jordi 10

bé, no sé si 10...això només seria l'any. Trobo a faltar aquella sensació d'esperar la rosa d'algú molt especial. No ha arribat i sé que si no moc un dit no ho farà. Covard! més que covard! no en seràs capaç si jo no et dono pista lliure...encara no m'entenc. Aquesta percepció que avui m'agradaria estar passejant amb el teu braç a l'espatlla, agafant-me...i a la vegada sóc tan conscient que no ens convé. Que el fet que pensi que dins meu vaig tenir una part de tu. A vegades sento que alguna cosa continua bategant. Fictici. No m'ho ouc treure del cap. És que algun dia podré? si existís la fòrmula màgica! com a la recent películ·la de Tim Burton d'Alícia al país de les meravelles... on una mica de pèl de... amb una pell de... unes llàgrimes de... i bé la poció!brrrrrrrr
estic assentada al meu llit del carrer Londres, sonen Els amics de les Arts... no estic en el "modo" play sinó tot el contrari "pause". Em sento buida, extremadament buida... després d'un dinar de swarma amb els meus amics de medicina. He sentit que estava en un altre lloc, que la meva desintegració estava al caure....n'he marxat amb la idea que tenia francès. Incapaç d'anar-hi. Res productiu. Intent de dormir...fracàs! m'anima el dia el fet d'anar a fer de cangur, pensar que algun dia tindré unes criatures al meu càrrec...
A més, estic cansada, el despertador ha sonat molt aviat. Les roses ens esperaven... a prop de la Sagrada Família amb les dues Elenes i l'Astrid hem fet la feina. La bata blanca i la cara de bones nenes ens hi ha ajudat!
Llibres i roses que passegen pels carrers... només veig les mans que les porten però no les persones que les sostenen. Sento que cap em pertany... sento la sol·licitud i em fereix. M'incapacita. Em fa quedar-me a l'habitació esperant... intentant entendre-ho!
Bon Sant Jordi!